Ruta guiada


Caminada de Castelldefels “de Castell a Castell”:
A banda dels valors naturals que es poden observar al llarg de la nostra caminada “de Castell a Castell”, el recorregut està esquitxat de masies i d’altres elements del patrimoni arquitectònic del nostre territori.
Us fem un recull seguint l’ordre del recorregut de la caminada

1.- CASTELL DE CASTELLDEFELS:

1.1.- Situació i origen del nom:
El Castell de Castelldefels es troba dalt d’un turó de 59 m d’altura sobre el nivell del mar dominant la zona sud del delta del Llobregat.
El seu nom original de Castrum Fèlix evolucionà cap a Castrum Fidelium per acabar com l’actual Castelldefels. El nom inicial de Fèlix tant es pot referir al nom propi del senyor (Castell de Fèlix) com al concepte romà-llatí de “fèlix” equivalent al actual “fèrtil”, per fer referència a la qualitat del terreny que l’envolta.
1.2.- Història:
Molt abans de la construcció del castell i en aquest mateix emplaçament va haverhi un poblat ibèric i posteriorment una vil∙la romana.
Més o menys al any 966 (la primera notícia documental és de l’any 967), el comte Sunyer va encomanar al monestir de St. Cugat l’organització del que en el futur seria Castelldefels. Sota la direcció d’aquell monestir es va començar a construir l’església de Sta. Maria. L’origen del castell està estretament vinculat a la construcció d’aquesta església ja que es va edificar inicialment per a la seva defensa. En el segle X ja existia l'església, un castell i un petit nucli de població quan Castelldefels era terra de frontera amb el califat musulmà de Còrdova.
Després d'uns anys el monestir de St. Cugat  cedí l'usdefruit al domini d'una família de Gavà, els Ticio.
La ubicació relativament estratègica de la zona fa que aquesta actuï de frontera amb els musulmans i al mateix temps es veu amenaçada per un altre perill: les accions pirates de naus musulmanes i genoveses. Aquesta situació va portar, a l'organització d'un sistema visual per avisar en cas de perill, amb la construcció de diferents torres de defensa que encara es conserven avui en dia, com la de torre Barona. Quan s'albirava l'enemic, s'enfilaven a la torre, retiraven l'escala de mà que permetia accedir al segon pis i encenien foc per avisar del perill.
Posteriorment va pertànyer a la família March, llavors al capdavant de la baronia de l'Eramprunyà. Els March reformen la casa-quadra (castell) i edifiquen una muralla defensiva al costat de l'església. Per diverses circumstàncies històriques, al llarg del segle XVII, l'església i el castell es va abandonant, fins acabar en estat pràcticament ruïnós.
El 1719 es restaura l'església i es construeix un nou altar dedicat a la Verge de la Salut.
Que en el segle XIX (1810-1815), s'adorna amb les pintures al fresc que encara podem reconèixer
El castell es va anar abandonant fins que, l'any 1897 Manuel Girona va comprar la baronia de l'Eramprunyà, i per tant gran part dels termes de Gavà, Begues i Castelldefels. Afegeix una muralla a tot el perímetre, algunes torres i unes quantes finestres imitant l'estil gòtic florit. Afegeix la torre de Tramuntana on situa l'accés i probablement construeix o reconstrueix les dues torres quadrades d'accés que sostenen una portalada de mig punt d'aquella època.
Durant la Guerra Civil (1936-1939), el castell va ser utilitzat com a caserna i presó de les Brigades Internacionals. La capella de la Salut degué allotjar el cos de guàrdia, i els brigadistes hi van deixar una sèrie de grafits que representen paisatges i personatges històrics del moment, vaixells i avions que es devien veure des del castell, i altres representacions més simbòliques i imaginatives.
L’any 1988 l’Ajuntament de Castelldefels compra el Castell i comença la restauració per donarli l’aspecte que avui veiem:
Primerament les actuacions se centraren en la capella: es reconstruïren les parts afectades i es va retornar el color original als diversos cossos (romànic: blanc; capella de la Salut: blau). S’adequà l’interior de la capella deixant a la vista les ruïnes ibèriques i romanes del subsòl, així com les pintures neoclàssiques i els grafits dels presos de la Guerra civil (19361939).
L’any 2001 comença la darrera restauració del castell, que avui ja contempla: estructura (forjats i cobertes), sala institucional, dues sales de la planta noble i un mirador.

1.3.- El Castell de Castelldefels: Estructures:
El “cos A” (pedra de marès rogenca) data de l’any 1550, època en què Felip II va ordenar bastir una xarxa defensiva de torres i castells des de Colliure (Sud de França) fins a Ayamonte (Huelva), per defensar el territori dels turcs i dels pirates barbarescos, un veritable perill per a la població de la costa.
El “cos B” (pedres i maons beix). Un cop acabada la Guerra de Successió (1714), Catalunya va viure una etapa de creixement econòmic i s’amplià l’església, però els pirates encara constituïen un perill, pel que també va caldre ampliar la fortalesa el 1734.
La muralla actual i primera restauració daten del 1893, en què el banquer Manel Girona va comprar la baronia de l’Eramprunyà i va encarregar la restauració del castell (gairebé en ruïnes) a l’arquitecte Enric Sagnier.


2.- CAL GANXO:
 Construït sobre un coll d’uns 100 metres d’alçada, entre el Turó de Cal Tiesso i el Turó del Gall.
Segurament aquesta masia va ser construïda prop de l’any 1600. Abandonada des dels anys 60 del segle XX, va ser reconstruïda per l’Ajuntament gairebé des de les ruïnes l’any 1997. Tanmateix, encara s’observa, en determinats llocs de la planta baixa, el parament original.
En aquests paratges s’hi va cultivar principalment la vinya fins que la fil∙loxera va arrasar aquests conreus a les darreres dècades del segle XIX. Degut als incendis es poden observar encara els murs de pedra seca darrera d’aquesta edificació.
Ara, Cal Ganxo és un Centre d’Activitats Ambientals i EcoAlberg, de propietat municipal amb serveis concessionats a la Fundació Catalana de l’Esplai.



3.- CAL GALL:
Darrera la masia de Cal Ganxo, en direcció nordoest, hi ha les ruïnes de la petita masia de cal Gall, datada de 1699. En Bertomeu Petit, propietari del mas a l’any 1783 tenia el sobrenom “lo gallo” o “el gall” i a partir d’aquest any, la masia passa a dir-se cal gall i també el turó que hi ha just darrera.

4.- ROCA NEGRA:
Formació rocosa, símbol del CENTRE EXCURSIONISTA ROCA NEGRA, zona de activitat per als escaladors (amb graus de dificultat des de 5+ fins 7b+). 

5.- COLL DE STA. MARIA (o de Bertils):
El coll de Sta. Maria o de Bertils està situat a 167 m. d’alçada i és l’encreuament dels camins de La Morella, turons del Gall i d’en Vinader, cal Ganxo i baixada cap a la carretera de la pedrera.


Des de aquest punt es pot veure una fantàstica perspectiva de la formació coneguda popularment com “la dona morta” i també es pot veure l’entrada a la Vall de Joan i les instal·lacions del abocador del Garraf.

6.- CAN SOPES:
Documentat per primer cop el segle XIV com un mas en funcionament, anomenat aleshores com “mas Gerona”. Fou reedificat entre finals del segle XVIII i principis del XIX, quan el camp català tornà a entrar en fase d’esplendor gràcies al conreu de la  vinya i a la comercialització del vi. Can Sopes funcionava en plenitud a principis del segle XX, tot i que l’any 1959 era en ruïnes. Avui les restes es redueixen a alguns trossos de murs i alguna porta i finestres visibles.

7.- CAN VINYES i CAN PARDAL: 
Can Vinyes: Probablement propietat de la parròquia de Sant Joan de Viladecans des del llunyà segle X, aquest mas va ser conegut fins a finals del segle XVI com a Mas Parellada. Després passà a mans de la família Vinyes. L’aspecte de la actual façana (tendència barroca) es deu a una renovació probablement de finals del segle XVII.

Can Pardal: Amb aquest curiós nom (del qual no se sap l'origen, però que és documentat al segle XIX), es coneix ara l'antic Mas Pedregós. La primera referència escrita d’aquest mas és d’un capbreu de l'any 1587. És una casa de camp d'arquitectura molt simple, de planta quadrada i teulada a dues vessants simètriques.

8.- CAN DARDENA:
 Can Dardena, abans coneguda com la torre de la Sentiu, data del segle X. Aquesta masia té un lloc destacat en l'època de la baronia d'Eramprunyà (segles XIV-XV), ja que era on es realitzaven els pactes de vassallatge.
Es tracta d’un conjunt d’edificacions situades en una petita elevació que domina tota la Riera dels Canyars. Els edificis estan al voltant d’un pati, característiques que, juntament amb les reduïdes dimensions de les finestres que donen a l’exterior, li donen un caràcter defensiu. El conjunt actual és producte d’una profunda remodelació del segle XVIII quan la masia va ser reformada i es construïren diversos edificis adherits al cos principal i a la torre de defensa.
Està considerat bé cultural d’interès nacional, encara que es un edifici, de propietat privada i destinat a habitatge i dependències agrícoles.

9.- CAN FLOCANT:
Can Flocant es troba just al inici del camí medieval i també és conegut amb el nom de “L’Hostal de l’ase” (nom de procedència desconeguda ja que cap document insinua que exercís funcions de fonda o d’hostal). Les primeres notícies d’aquesta masia cal vincular-les al antic mas Librella, que va patir una època d’abandonament al segle XVI per ser reconstruït ja a les portes del segle XVII (1598). Posteriroment va canviar vàries vegades de propietari fins arribar el 1831 en què va passar a mans dels Flocant. Actualment són visibles les ruïnes del mas: alguna paret, el forn i l’inici de l’escala. Una mica més amunt hi ha una glorieta, mirador de la vall de la Sentiu.

10.- CAMÍ MEDIEVAL:
Just desprès de Can Flocant comença l'antic camí medieval, on podrem veure el mur de gres vermell que el caracteritza i que és obra de les restauracions que va patrocinar en Manel Girona a finals de 1800 i principis de 1900. En aquest tram podrem gaudir d'unes magnífiques panoràmiques del mar, del castell, de la vall de la sentiu, de la serra de can Perers, de les Agulles,...

11.- CAN BASSOLES: 
Aquesta masia de l'edat mitjana, actualment en ruïnes, era coneguda com mas de Fonts Noves, nom que feia referència a un petit naixement d'aigua que hi havia al costat de la masia. Des d'aquest indret podrem veure l'antic camp de tir, les Agulles i el fondo del Magraner.

12.- CASTELL DE L’ERAMPUNYÀ:
Aquest castell constitueix un bé cultural d’interès nacional i actualment té les visites restringides per tal de conservar la màxim la seva integritat

12.1.- Situació:
El castell està situat dalt del turó d’Eramprunyà de 389 metres d’alçada, és un lloc molt estratègic per poder controlar i defensar els seus dominis: les terres de les actuals poblacions de Castelldefels, Viladecans, Begues, Sant Climent i Gavà. 

12.2.- Història:
El document més antic que en parla és de l'any 957. Va estar sota la jurisdicció dels Comtes de Barcelona fins el 1323 quan el rei Jaume II va vendre a Pere March la baronia d'Eramprunyà, moment en què comença l'època més gloriosa del feu. Sota la seva propietat es construí una doble muralla l’any 1375. Un segle després, fou incendiat.
12.3.- El Castell de l’Eramprunyà: Estructures:
Està construït amb pedra rogenca característica de la zona. La seva estructura responia a una planta quasi rectangular i quedava voltada, en part, per un doble recinte de muralles. Consta de dos recintes: el recinte sobirà o superior i el Jussà o inferior.
Primer trobem el recinte Jussà, on hi ha la capella del castell, antiga parròquia de Sant Miquel d'Eramprunyà, d'estil romànic, encara que ha sofert moltes transformacions. També trobem el seu cementiri de tombes antropomorfes, totes orientades d'Est a Oest i una cisterna construïda als segles XIV-XV, de forma rectangular.
S'accedeix al recinte sobirà per una passarel·la de fusta en substitució d'un pont de pedra que hi havia originàriament. Tot el recinte sobirà està envoltat d'una muralla. Hi ha el portal o cos de guàrdia encarat a la vall que té un gruix de 90 cm, i una arquera romànica en la qual encara es conserva una arcada d'1,5 m d'amplada, una sala on es poden veure arcs de punt rodó, restes d'una cisterna i de dues cambres.

12.4.- L’ermita de Sant Miquel d’Eramprunyà:
Està situada a l’interior del conjunt del Castell, però com a edificació externa al darrer recinte de muralles. Diversos elements, com les tombes antropomorfes que s’han trobat a l’entorn, fan preveure un origen pre-romànic. La primera referència documental data, però del segle X. L’ermita presenta una planta rectangular orientada est-oest, amb el portal a migdia adovellat i amb l’absis situat cap a llevant. Al segle XVI va ser reconstruïda i ampliada. Està declarada bé cultural d’interès nacional.

13.- VOLTANTS DE L’ERMITA DE BRUGUERS:
En aquest tram (situat entre el pla de l’ermita de Bruguers i el Castell de l’Eramprunyà) podem observar l'Arc natural de Bruguers: es tracta d'un gran tafone, és a dir, d'una roca de gres foradada pels agents erosius meteorològics.
Les roques característiques de tota aquesta zona son gresos i conglomerats vermells, són roques sedimentàries del període triàsic de l'era mesozoica. Estan constituïts per grans de quars i òxids de ferro, el responsable del color vermell.

13.1.- Garraf blanc, vermell i negre
La majoria del massís del Garraf es compon de pedra calcària, responsable dels processos càrstics, és a dir, de la formació de coves, avencs, dolines i rasclers, per fenòmens de dissolució. Observarem aquest paisatge típic tot just després de passar per Cal Ganxo. És el “Garraf blanc”.
La zona d’Eramprunyà és ben diferent: es caracteritza per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. Aquests penya-segats eren fa 240 milions d’anys dunes i torrenteres. És el “Garraf vermell”. La major resistència dels gresos i conglomerats vermellosos dona resultats força curiosos com els taffoni, o forats a la roca que poden donar lloc a formacions espectaculars, com la Roca Foradada o arc natural de Bruguers.
També existeix un “Garraf negre”, no tan visible en el nostre recorregut, de roques formades al fons del mar que, sotmeses a pressió i temperatura van esdevenir d’estructura laminar (esquists, pissarres i, entre les làmines, variscita, que s’extreia a les mines de Gavà).

14.- LA ERMITA DE BRUGUERS:
Edifici religiós catalogat com a bé cultural d’interès local que s’aixeca a la carretera de
Begues, al peu del turó del Castell d’Eramprunyà i que data del segle XI.
Probablement fou la capella de Sant Martí, amb posterioritat capella de Santa Magdalena de Sitjar, i des de l’any 1509, Capella de la Mare de Déu de Bruguers. 

Els elements romànics es barregen amb els gòtics en aquesta construcció d’una sola nau amb absis semicircular, volta de canó seguit, teulada a dues vessants i quatre capelles laterals.

15.- MASIA DE CAN LLONG:
La masia de can Llong data del segle XV. La masia va ser reformada el 1833, data que trobem en una inscripció a la façana principal. Destaquen els seus dos portals adovellats de mig punt, amb pedra de marès, material que s’usa també a les llindes, brancals i trencaaigües. A la façana principal hi ha un rellotge de sol que data de l’any 1833. Va ser propietat de la família Llonch i actualment forma part del patrimoni municipal de Gavà.

16.- CASTELL DE CASTELLDEFELS:
i tornem al punt de sortida ... el castell de Castelldefels


NOTA FINAL i BIBLIOGRAFIA
Aquesta recopilació, amb lleugeres modificacions, és una iniciativa de Eva N. que ha fet un resum de les diferents FONTS CONSULTADES:

- Ajuntament de Castelldefels

- Ajuntament de Gavà

- Unió Muntanyenca Eramprunyà

- Parc del Garraf, diba: xarxa de parcs naturals

- Guia del patrimoni arquitectònic de Castelldefels II.

- Les masies, de Josep Campmany i Guillot, Albert López i Mullor, Josep Puigdemont i Vinyals, Montserrat Sanz i Borràs.

- la majoria de les fotos són de Jesús V.